Rosa Bueno Castellanos

Aquest bloc vol ser un recull dels sentiments que amics, coneguts o simplement de gent que va conèixer la seva trajectòria, vulguin deixar per escrit.

QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

msol | 21 Desembre, 2009 12:30

Es fa necessari tenir llarga la memòria per a poder fer un senzill recorregut per la seva llarga vida de militància, de quasi 50 anys. No tenia ni 20 anys, quan a Felanitx, va començar a treballar per un món millor i una societat més justa i democràtica. Es va organitzar amb altres joves dins la JOC (Joventut Obrera Cristiana): dona, jove, treballadora, immigrant..., les seves circumstàncies l'empenyeren a descobrir de ben prest que calia canviar el món que ens havia tocat viure, i que calia fer-ho des del compromís personal i des de la autoorganització. Els temps no eren fàcils, la dictadura estava en plena forma, aviat comprengué la necessitat d'organitzar-se. Es trasllada a viure a Palma, i continua amb la seva lluita obrera, primer a través de la JOC, desprès a través d'altres organitzacions socials.. Forma part de la Junta Promotora de la Associació de Veïns del seu barri, el Rafal Nou i passa a formar part de la Coordinadora, que desprès es converteix en Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Érem a l’any 76, i des de llavors tota la seva militància i compromís el va dedicar a la lluita per una ciutat millor, i per a consolidar i estendre una forma organitzativa: les Associacions de Veïns. Per a canalitzar la lluita ciutadana per a uns Ajuntaments democràtics, per a uns barris dignes i amb qualitat de vida, per fer “poble”, perquè la gent prengués consciència de “pertinença”, perquè aprenguéssim a sortir de les quatre parets de casa i entre totes i tots construíssim “lo col•lectiu”, perquè la gent aprengués a lluitar per resoldre les seves necessitats, per crear senyes d'identitat de barri i de ciutat, per crear una cultura popular, veritablement participativa.... Va ser presidenta de la Federació, en diverses ocasions, però al marge de qualsevol càrrec, sempre va assumir les responsabilitats que se l'hi encarregaren. Autodidacta, lúcida i brillant en els seus escrits i parlaments, tenaç sempre i conseqüent amb als seus compromisos. La honestedat i els valors que la varen empènyer des dels inicis, la varen acompanyar tota la vida. La “democràcia” no va ser el port d'arribada per a gaudir-ne, relaxar-se o beneficiar-se, ben al contrari va ser un nou repte, si cal encara més difícil. Va entendre que encara que les noves institucions ja no eren l'enemic del poble, no sempre estaven a l'altura de les circumstàncies, i que sense la pressió i lluita des de la societat civil organitzada seguien comandant els de sempre, o al manco es beneficiaven els de sempre... Això, que per a alguns és tan obvi, molts no ho han entès encara ara, i per aquest motiu Na Rosa, va dedicar tot el seu compromís a fer present que sense Poble no hi ha democràcia. Apassionada com a pocs en les seves creences, estava tan convençuda que la lluita era tasca de totes i tots, que sense la participació activa de la gent no seria possible, la nova ciutat de totes i tots, solidària, amb qualitat de vida, justa... Tenia clar que participar no era dir Amén, i això al llarg de 30 anys molts dels que han regit les Institucions no ho han tingut clar, i sempre ha estat necessari remar contra corrent. Patí de veure com moltes batalles es perdien, però mai va tirar la tovallola, ni tan sols durant la seva llarga i cruel malaltia, i ha estat precisament en aquests moments tant difícils que Na Rosa, ha demostrat el seu tarannà, el seu compromís i els seus valors. Ens volem fer hereus d'aquest coratge, per a continuar la tasca que tant va estimar, i que hem compartit. I volem fer costat al seu company, Joan Brunet, que compartí ideals, lluita, i coratge i que sempre, sempre li va oferí suport i ajut. La vida de les persones no acaba amb la seva mort, acaba amb el seu oblit amb l'oblit de la seva lluita, per això volem dir: Na Rosa no és morta! Això, seria com si tots els que la acompanyàrem en el seu compromís també haguéssim mort o, pitjor, l’haguéssim oblidat! Na Rosa continuarà viva perquè ens acompanyarà en el nostre compromís, i el seu exemple ens mantindrà la flama per a continuar treballant per una participació més viva, per una ciutat més harmònica i per un món més just.

Escrit fet amb la col•laboració d’un grup d’amics.

Comentaris

Rosa

Lobby de dones | 21/12/2009, 16:34

Esteim molt tristes. Hem perdut una amiga i un referent per les dones per el seu caràcter lluitador i noble; hem de procurar tenir,le present sempre; així serem més bones persones.
Fa anys va ser premi Olimpia nostre i li dedicarem el poema de na Maria Merçe Marçal, "Divisa" si el cercau ho entendreu.

Rosa

pedropablo vaquer | 21/12/2009, 16:35

Una persona entera, de verdad entera.
Un abrazo a sus familiares y amigos.

Rosa

Carlos Garrido | 21/12/2009, 16:51

Ens calen persones com na Rosa. L'enyorarem molt.

Rosa

Associació de Veïnats Secar de La Real | 21/12/2009, 16:53

Descansa en pau Rosa. El cancer t'ha llevat la vida però quedará el teu esperit incansable i lluitador. El nostra condol al seu homo, familia i amics.

Luchadora

Angel García de Jalón Lastra | 21/12/2009, 17:06

Luchadora y honesta a carta cabal.
Luchadora a machamartillo por la causa que más vale la pena: la de los más débiles.
Voz de los que no la tenían.
Gracias, Rosa, tantas veces.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

admirador | 21/12/2009, 17:10

Per què sempre se n'han d'anar ben prest els millors?

trobarem a faltar el teu somriure

Catalina Mas i família | 21/12/2009, 18:25

...i la teva presència a les manis i a les revetles, les teves rialles i les teves protestes, la teva tendra tossudesa. Però ens quedes en l'alè que prenem per dir "no" i el que amollam per dir "sí" com tu has sabut fer-ho quan cal.
Gràcies Rosa, gràcies Joan.

Dona de combat

Joan Mayol | 21/12/2009, 18:28

Na Rosa ha fet una gran contribució a la Palma actual, que seria molt més trista i molt més anodina sense la seva tasca i la seva generositat. És un testimoni excel·lent de la falsetat del "tots són iguals"...Tant de bo n'hi hagués molts, com ella!
El meu condol a amics i família.

LA NOSTRA HEROÏNA

Josep Suarez | 21/12/2009, 19:01

Avui, dia de molta tristor, però també d'alegria. La nostra Rosa NO ens ha deixat. La ROSA ens espera. Els VIUS no moren mai, només moren els MORTS. Na ROSA resta VIVA en la nostre vida. Plorem la seva absència, però participem de la seva VIDA, de la seva ENTREGA i del seu exemple de dona emprenadora cap a qualsevol tasca creadora de ciutadania.
Na ROSA BUENO serà, per sempre, referent de persona entregada a millorar el nostre món.
¡¡¡¡GRÀCIES ROSA !!!!!!

Querida Rosa

Madiop | 21/12/2009, 19:03

Qué fastidio siempre tener que aprovechar este tipo de situaciones para volver a visitar el armario de las bondades de las personas¡Pero me es igual.Rosa era muy buena persona ,de estas que te dan motivos para continuar luchando ,por nosotr@s ,por l@s demás ,por Rosa misma .Gracias Rosa .

NA ROSA, UNA LLUM DINS LA FOSCOR

Paquita i Xisco | 21/12/2009, 19:23

Alguns ens han volgut fer creure que la Democràcia és votar cada quatre anys...Na Rosa no s'ho va creure mai, i va practicar, i impulsar el dret a fer Política ( en mayùscules) com a dret y com a deure de la ciutadania, i aixó , massa vegades ,és mal de dur a la pràctica.
Quan volen que ens acostumem a considerar "normal" que la política es per a enriquir-se i beneficiar-se, l'exemple d'honestedat, de solidaritat, de servei, de fermesa...de Na Rosa, és una llum dins la foscor, i volem que aquesta llum brilli, s'escampi i ens il.lumini a tots.
Gràcies , Rosa, per a tot.

Has estat un exemple per a tots

Carles | 21/12/2009, 19:26

Vaig tenir la oportunitat de compartir amb na Rosa molts moments a la Plataforma en què lluitàrem contra la guerra. Vaig aprendre molt d'ella! D'ella se'n pot dir que ha contribuït a que el món sigui un poc millor que abans i sobretot Palma! Ara començam a veure algunes de les coses per les quals vares lluitar tant intenssament: una ciutat més habitable, més tranquil·la, més verda.. i això en gran part és gràcies a tu! Gràcies Rosa! Gràcies Joan!

Dona compromesa

Maria Francisca | 21/12/2009, 19:54

Vaig tenir la sort de compartir amb ella els millors anys de treball dins la Federació d'AAVV, on deixà la seva empenta de dona lúcida i molt compromesa. El seu grat record sempre serà present.

La ciutat que volem

Joana | 21/12/2009, 20:08

Rosa era una persona que entendía lo que era la ciudad en su globalidad y un puente de unión entre el movimiento ciudadano y la concepción profesional del urbanismo y la arquitectura. El mejor homenaje que le podemos hacer es continuar sus ideas.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Helena | 21/12/2009, 20:18

Que la seva feina i el seu exemple ens serveixi de model.

La imatge del coratge

Nanda | 21/12/2009, 20:18

Na Rosa ha estat i serà ja per sempre la veritable imatge del coratge. Del coratge generós i sense limitacions. Del coratge dels grans esdeveniments i del dia a dia. Del coratge, i de la sinceritat, i de la resistència, i de la decència, i de la coherència... i de tantes coses bones que ens calen tant. A reveure, Rosa.

Rosa

Aina Díaz | 21/12/2009, 20:27

Enyoraré la seva presència a moltes reunions, enyoraré les seves crítiques constructives, els seus consells sobre política que sens dubte m'han fet reflexionar i encertar moltes decissions. Enyoraré la companya amb la que podia xerrar hores de qualsevol tema però sobre tot de com transformar el nostre entorn.
L'enyoraré a ella, per ser com era.
Gràcies Rosa per tot el que de tu he aprés al llarg d'anys de trobarmos als moviments socials. Ha estat una sort el haver pogut coneixer-te.

UN HOMENATGE

Pere Ollers ARCA | 21/12/2009, 20:45

Benvolguts amics i família de Na Rosa Bueno,

Lament molt la pèrdua de Na Rosa. Pens que el millor homenatge és l'acció cívica que nosaltres "sí" podem continuar, cadascú en el seu espai, cercle, barri o poble.
Descansi en pau.
Pere Ollers, en nom propi i d'ARCA.

Gracias por todo

mariani camacho | 21/12/2009, 21:07

Sólo decirte que gracias por el amor y cariño que me has dado durante estos años, siempre te he tenido un respeto y una admiracion muy grande y siempre estarás en mi corazón y en mi recuerdo.

Respecte i consideració

Rafa | 21/12/2009, 21:22

Crec que tots l'hem d'envejar per fer de la seva lluita una forma de vida, sense esperar res a canvi i des de la més absoluta coherència amb els seus principis i ideals.
Palma ha estat la seva vida i encara que ja no bategui, Palma estarà sempre al seu cor.
Al cel sia

Companya de lluita, exemple de compromís

Maria i Jaume | 21/12/2009, 22:16

Rosa, ciutadana compromesa, dona valenta, tu has sabut comprendre la globalitat d’una ciutat, la nostra, a la qual, per voler-la millor, has dedicat totes les teves forces, totes les teves energies, el teu cor i el teu cap. Tu has lluitat al costat dels que han reivindicat que els barris són ciutat i que la ciutat és un compromís de totes i tots. Tu has sofert amb els que sofreixen, han rigut amb els que han celebrat amb festa la joia de viure i conviure, has treballat afanyadament per configurar i construir una ciutat més habitable, amb més serveis, més espais verds, més llocs de trobada. Tu has estat, TU ETS part fonamental del moviment veïnal i has empès amb força i coratge per transformar l’entorn, per anar construint UNA ALTRA PALMA POSSIBLE. Seguirem, Rosa, la peripècia transformadora, amb el teu record inesborrable, companya de lluita, exemple de compromís amb la ciutadania, compromís que ens servirà de coratge, d’esperança i de confiança en la utopia que seguim creient possible.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Alternativa per Pollença | 21/12/2009, 23:01

La lluita continua.

gran lluitadora!

Cil Buele | 21/12/2009, 23:32

Sempre seràs aquell astre,
que llum de veres infon:
calma assenyada al teu rastre,
lluita i combat les pilastres
d'on albirar un nou món...

Poema de Cil Buele a Rosa

Sa Talaieta Petita | 22/12/2009, 00:30

Atès que no es permet fer enllaços als comentaris, per ventura si acceptarà aquesta cadena:

//cil.cecili.cat/post/81235

Si la marques la copies i la deses a la barra d'adreces podràs llegir el poema sencer de Cil dedicat a Rosa.

serenor

catalina c. | 22/12/2009, 01:55

serena, decidida i autèntica: és així com te record.

Primeros tiempos con Rosa

Juan Hernández Jover | 22/12/2009, 02:39

Nuestro primer encuentro en la lucha ciudadana fue a través de la Asoc.de Vecinos Vivero Rafal Nou.Ella fue la segunda presidenta y ¡ cuántas veces la acompañé a su casa,pasadas las 24 h.desde el Colegio de Arquitectos con el tema de la reestructuración del Puig de Sant Pere y otros temas ciudadanos!.Siempre tan firme en sus convicciones y tan humana con los demás.Rosa,mi familia te recordará siempre con gran afecto.¡ Hasta siempre !.

No serán iguales.

Joaquín Pérez Bueno | 22/12/2009, 07:01

Tía, estas fiestas no serán iguales si ti. No tendremos nuestras largas charlas sobre tus contados viajes, ni pasaremos horas discutiendo sobre política y mil temas más. Llevo muchos años empezando el Año Nuevo contigo y voy a echar de menos no hacerlo más. También quiero decirte que me llena de orgullo y emoción ver lo querida, respetada y admirada que eras por todos a los que te entregaste a ayudar en cuerpo y alma. Siempre te tendremos en nuestro recuerdo. Un beso de tu sobrino y hasta siempre!

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Toni | 22/12/2009, 07:18

Qui, com tu, pasen per aquest mon amb els ulls oberts i pensant en els altres, deixau un imprompta que ens fa millors a tots.
Adeu

luchadora incansable

j.d. aa.v. tramuntana | 22/12/2009, 07:31

Palma ha perdido a una gran luchadora y defensora del Movimiento Vecinal, Rosa nos has dejado después de un arduo trabajo siempre estarás entre nosotros.
Nuestro mas sentido Pésame a la Familia y amigos.

Treballadora i decidida

Macià Blázquez, membre del GOB | 22/12/2009, 08:07

Rosa s'ha guanyat el nostre record, per ser perseverant i ferma en les seves conviccions. En un temps de desafecció de la política, trobam a faltar gent crítica i compromesa com na Rosa Bueno.

Horitzó de futur

miquel monroig.Petra | 22/12/2009, 08:21

Tot i coneixer-te més per la premsa que personalment, crec que la teva dedicació a la Ciutat pot marcar un horitzó on arribar: ser ciutadans/nes més compromesos.
A moments de desànim en la lluita per millorar les coses, sempre seràs llum dins l'horitzó.
Gràcies Rosa.

Gota Malaya

toni font | 22/12/2009, 08:38

Per allò de que l'aigua venç a la roca. Caparruda, si. Llir entre cards en un mon on la capacitat i tradició associativa és massa baixa, un luxe que no ens podem permetre en els temps que corren...

Condol

Santi, de les Pitiuses | 22/12/2009, 08:49

Dia trist, mala notícia, i mal moment.
Molta feina ens queda als que seguim aquí, i l'exemple de na Rosa ens hauria de marcar el camí per què les coses es facin bé.
Molts anys de vida a la família i amics.

una dona compromesa

lila | 22/12/2009, 09:22

Encara no em puc avenir que na Rosa ja no és entre nosaltres. Una dona compromesa des de ben jove, ferma en les seves idees, amiga generosa de les seves amigues i dels seus amics.Amb coratge davant les dificultats, amb entusiasme i energia a les lluites ciutadanes, a les plataformes diverses en defensa d'un món més just, solidari i igualitari.
L'enyoram i ens sentim tristes perquè ja no és entre nosaltres.
La seva vida serà un exemple per a tantes dones com ella, lluitadores, generoses, compromeses.
La sentirem viva entre nosaltres en el llarg i difícil camí del compromís per a una societat més justa, més solidària, més igual.

Record d´agraïment

Joana Aina Gual | 22/12/2009, 09:57

Rosa,
et recordarem sempre com una gran persona, compromesa,honesta,reivindicativa i lluitadora, has estat un exemple de vida que ens obliga a continuar amb la teva tasca, avui mès que mai les persones com tú fan falta per no oblidar els valors que tú sabíes transmetre.
Una abraçada a n´en Joan i familia.

ROSA BUENO, LA MORT D'UNA COMPANYA CRÍTICA I APASSIONADA QUE VA VIURE EN EL COMPROMÍS PERMANENT

EUIB | 22/12/2009, 10:01

Ahir morí na Rosa Bueno, una lluitadora, una companya.

Morí acompanyada dels seus, després d'una llarga malaltia contra la qual va lluitar amb coratge, com havia fet tota la vida per canviar la ciutat i fer-la justa i participativa.

El Velatori serà al tanatori de Bon Sosec des de les 10 h d'avui fins a les 21 h, i a les 20 h es celebrarà un acte civil de comiat al mateix lloc.

Han estat molts anys de militància i compromís, que va començar a la Joventut Obrera Cristina (JOC) al barri de Es Rafal i més tard, a la transició política, liderant el moviment veïnal a Palma, treballant per cohesionar els barris i la seva gent, construint democràcia i participació des d'abaix, també fou candidata per IU.

En 2008 Rosa recolçava la instalació d'un centre social per a marginats amb aquestes paraules: 'Al meu barri de Sa Gerreria tenim un centre de 'transeunts'i a d'altres hi dormen alcohòlics; assumim que la misèria i la marginació que genera aquesta societat nostra és un poc entre tots, i entre tots debem acollir-la'.

Els seus amics i amigues d'EU la recordarem sempre, i el seu exemple de compromís ha de ser un referent davant l'avanç imparable de l'individualisme i la manca de participació que na Rosa sempre va combatre. A ella, que era poble i tot ho va donar pels pobles que són els barris, els versos de Martí i Pol (El Poble, 1956):

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

GRÀCIES ROSA, DE TOT COR

Ciutadana activa

Junta del GOB | 22/12/2009, 10:01

Vares ser una gran dona convençuda i fanera, com n'hi ha poques. En nom del GOB, una abraçada per a tothom que et trobam a faltar.

Desde el corazón y de CONGDIB

Anna Moilanen | 22/12/2009, 10:09

Rosa,te conocí en uno de tantos eventos sociales que se organizan o organizamos en nuestro entorno. Siempre me llamó la atención tu capacidad de identificar las necesidades de los más indefensos y la importancia que dabas en qeu todos entendieramos su situación. Ni sabías mi nombre, pero te asegurabas de que no me quedara indeferente en hacer lo que tuviera en mi mano por los demás. Gracias Rosa, desde mi corzaón y en nombre de la Coordinadora de ONG de Cooperación de las Islas que amas. Nos has dejado una huella de solidaridad, seguiremos andando en ella....

Record en la lluita

Aina Llauger | 22/12/2009, 10:09

Rosa, te recordarem com a companya de lluites i batalles, per Palma i per Mallorca. Te recordarem pel compromís i per la feina per la col·lectivitat. I t'enyorarem.

Un exemple de lluita

Nico | 22/12/2009, 10:13

Un ejemplo de trabajo, equilibrio, sensibilidad, sencillez y honestidad, cuyo recuerdo nos ayuda en la construcción de una sociedad mejor. Un abrazo a la familia

Sense olvidi des del comú

Paco Vera | 22/12/2009, 10:57

Al saber que na Rosa ens havia deixat en el temps del relotge, vaig recordar un poema maravallòs i ho vaig tornar llegir, era la manera d'ajudar-me a entendre el que aquesta germana i companya d'antigues i perdurables convicions i esperances significava. Per a tu i el teu llegat el meu homenatge.

Paco Vera

Paragrafs de "El poble" d'en Miquel Martí i Pol.

El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a l'horabaixa,
és la família,
és el conjunt d'habitansts,

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt dels nostre esforç
i de la nostra veu.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i el secrets dels altres.
El poble es tothom, el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

El compromís

Pere J.Brunet. UIB. | 22/12/2009, 11:19

Els docents que, a més d'ensenyar volem aprendre i ens comprometem a educar, hem d’agrair moltes coses a na Rosa.

Adéu Rosa

Elisa | 22/12/2009, 11:28

T'apagares just quant la tardor també ho feia. El teu esperit lluitador fins a l'extrem, la teva honestedat i coherència estarà sempre present. Sens dubte un exemple a seguir. Adéu, Rosa.

Rosa no ens deixis

Aina Genovard Clar | 22/12/2009, 12:14

Encoratja amb la teva força que no pot morir mai, el cor de tots els que t'estimam, seguim, i volem continuar la teva tasca. ¡Quasi impossible el fer-ho!, pero si ens ajudes una petita estela anirà seguint les teves pases de dona valenta, honesta y batalladora. Et neccessitam, o sigui que empeny ben fort a tots els que te estimam i estimam els teus desitjos, pensaments, lluites....
No ens deixis Rosa....!

Agraïment

Intersindical STEI-i | 22/12/2009, 12:32

Ahir va morir na Rosa Bueno, una ciudadana activa i participativa, dinamitzadora de la vida social de ciutat. Na Rosa, durant molts d’anys va ser la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma. Era una dona valenta, d’esquerres i de consens, reivindicativa, compromesa amb la nostra terra i les classes populars. Des de l’STEI-i li agraïm i li reconeixem el seu compromís per una societat més justa i igualitària i participam al dol per la pèrdua d’una de les dones que ha estat i seguirà essent un referent a les nostres illes.

Companya i estimada amiga !

Antònia Villalobos. Associació de Veïns del Puig de Sant Pere. | 22/12/2009, 13:41

Sempre has estat un referent per a nosaltres, tant en el vessant humà com en la nostra trajectòria compartida dins el moviment associatiu de la ciutat. T'agraïm molt sincerament el teu compromís, la teva dedicació i la teva amistat.
T'estimam i mai no t'oblidarem!

Memòria

Llorenç Buades | 22/12/2009, 14:26

No coneixia la teva malaltia, tot i que moltes vegades ens hem trobat a les lluites i també fent la compra al mercat,ocasió que aprofitavem per parlar de la situació política que viviem amb desencís perquè allò pel que hem lluitat segueix molt lluny de fer-se realitat. Seguirá la teva vida en totes aquelles persones que han compartit les teves lluites fins que aquella societat a la que aspiraves pugui fer-se realitat.

Gracias....

Victoria y familia | 22/12/2009, 16:23

Me gustaría pensar que algún día, en algún lugar volveremos a encontrarnos.
Si así fuera, estoy segura de que cuando lleguemos tú lo habrás hecho mejor .... como hiciste con éste.
Un beso y hasta siempre

Has fet història

Maria Bonnin | 22/12/2009, 16:27

Rosa has viscut apassionadament el teu compromis amb la ciutadania perque creies profundament amb la Democracia i la participació. Tenies ben clar, que era molt necessari viura els valors de l'onestitat i la disponibilitat. Puc assegurar , que sempre que l'Associació de Veïnats del Puig de Sant Pere hem necessitat la teva ajuda o recolsament hi has estat.Gracies per tot. Te recordarem com una dona forta , generosa i lluitadora.

Rosa

Amic | 22/12/2009, 18:36

No vaig conèixer gaire na Rosa. Però vull expressar la meva admiració pel seu exemple de lluita per la democràcia i el socialisme.

Rosa

Amic | 22/12/2009, 18:37

No vaig conèixer gaire na Rosa. Però vull expressar la meva admiració pel seu exemple de lluita per la democràcia i el socialisme.

In Memoriam

andreucaballero | 22/12/2009, 20:27

Ens deixes calaixos plens de lluites, de records i d'esperances, i ens deixes un buit que serà molt mal d'omplir. Haurem de treballar de valent per ser dignes mereixedors de la teva memòria.

EN RECONEIXEMENT DE ROSA BUENO, CIUTADANA COMPROMESA

Jaume Obrador Soler | 22/12/2009, 22:41

Rosa estimada, tu ets part d’una ciutat viva,
i el teu nom romandrà escrit amb lletres d’or
a la Palma que tant t’has afanyat en construir
i que has contribuït a configurar i transformar.

La ciutat que volem ha estat sempre la teva dèria,
una ciutat solidària, saludable, viva i harmònica,
espai de festa, convivència, trobada i compromís,
lloc de records, vivències i joia compartida.

Sí, tu has escrit amb fermesa una nova pàgina
que ha estat d’un fort compromís amb la ciutadania,
amb una ciutadania que tu volies creativa i participativa,
preocupada sobretot per construir una ciutat habitable.

Tu, que venint d’un altre indret,
has lluitat amb coratge perquè Palma fos la ciutat de totes i tots,
dels d’aquí i dels nou-vinguts, sigui quin sigui el seu lloc d’origen
o el color de la seva pell, sense actituds xenòfobes ni menyspreu cap a ningú.

Amb tu hem creat les bases del moviment veïnal,
hem lluitat per uns ajuntaments democràtics,
per una relació madura d’acords i desacords amb les institucions,
convençuts que sense societat civil organitzada no hi ha democràcia.

Ens has dit adéu en un moment políticament complex,
en què la corrupció ha envaït com un corc part de les nostres institucions
i en què la manca d’ètica, contra la qual hem lluitat tant d’anys junts,
s’ha instal•lat amb força en el comportament de dirigents polítics.

Rosa, volem continuar amb coratge el teu compromís ciutadà,
no volem ser ciutadanes i ciutadans d’una ciutat sense ètica política,
perquè el teu compromís sempre ferm ens encoratja,
i no volem ni podem defraudar la gran il•lusió de la teva vida.

No seràs una Rosa apagada ni mustia,
seràs per a nosaltres un model d’amor a la ciutat,
seràs compromís social i crida a la construcció
d’UNA ALTRA PALMA POSSIBLE i ara més que mai NECESSÀRIA.

Ens seguiràs recordant que tots els barris són ciutat,
que hem de participar en la construcció de la ciutat que volem,
una ciutat que és compromís de totes i tots,
convençuts que la participació social és la millor arma de la societat civil.

Rosa, no ens has deixat, tu seguiràs entre nosaltres, els teus amics,
perquè la nova pàgina de compromís amb la ciutat que has escrit,
romandrà present en la nostra lluita quotidiana,
com a una empenta permanent plena d’esperança.

Volem recordar-te per sempre viva,
ciutadana activa, a la qual avui mostram la nostra gratitud,
com el millor homenatge que et volem fer
els que hem tingut la sort de compartir el teu compromís.

Na Rosa

Pep Vilchez | 23/12/2009, 02:01

Una trejactòria conseqüent, una vida de testimoni i de compromís, sempre amb un sonriure. Les velles idees son belles il·lusions, d'ara i d'un temps quan la lluïta era necessària i urgent, com abans, com ara, com sempre. Gràcias Rosa.

Un fuertte beso

Mapi y Julian | 23/12/2009, 15:28

Un beso muy fuerte a los dos con todo nuestro afecto. Seguís estando juntos.
Mapi, Julian

m'afegeixo

Toni R. | 23/12/2009, 16:08

No he tingut ocasió de conèixer a Rosa Bueno, però em basta llegir i veure les mostres de suport que està rebent des de totes les parts del nostre País per adonar-me'n que la seva tasca perdurarà per sempre a la nostra Terra.
Em vull afegir a les mostres de condol a la seva família, que descansi en pau.

Rosa, no podrem oblidar

Federació de Veïns de Felanitx | 23/12/2009, 18:02

Ens mancarà la teva tenacitat, però seguirem l'exemple del teu compromís

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

eberhard grosske | 23/12/2009, 19:50

Gràcies a na Marisol per tenir la meravellosa idea de confeccionar aquest bloc. En el meu personal ja vaig escriure algunes coses que na Rosa m'inspirava. Aquí vull remarcar-ne una més: el clima d'emoció intenssíssima que es visqué al seu comiat i un detall que retratava perfectament a na Rosa: no hi havia cadires reservades per a autoritats. Per a ella comptaven les persones, no els càrrecs. Per tant. igual donava l'amic de l'AVV del Rafal que el President del Govern. Així que na Francina, n'Aina i en Xisco - que no varen arribar a temps d'agafar cadira - varen estar drets entre el públic fins al final (ha estat i serà el primer acte en què això els succeeix) i em consta que hi estaven còmodes i tan emocionats que tota la resta dels que allà hi erem. Es un missatge polític, un més, dels molts que na Rosa ens ha fet arribar; un missatge de trancament de les formalitats preestablertes, de qüestionament de les jerarquies i de que hem d'anar a allò essencial, que són sempre les persones

CON MI RESPETO

Jose Mª Mulet Torres | 24/12/2009, 15:51

Apreciada Rosa: No cincidiamos politicamente, pero esto nunca nos importó. Tu grandeza hacia nulas estas diferencias. Para mi ha sido un gran honor el haberte conocido y el habernos sentado juntos en muchas reuniones municipales. Por desgracia ahora no será posible. Pero tu saber hacer y tu espiritu de lucha me ha enseñado muchas cosas. Por
todo lo que tu has hecho: MUCHAS GRACIAS ROSA. No te olvidaré.

Con todo cariño

María | 25/12/2009, 01:58

Aún me cuesta creer que Rosa nos haya dejado. Durante años fui testigo de su pasión por la Federación; por el movimiento vecinal; por la participación activa de las personas en la lucha de una sociedad mejor, más justa y humana; por Palma; y por todo lo que realmente importa de la vida. Siento profundamente, no haber estado más con ella en estos dos últimos años, en los que finalmente el cáncer le ha ganado la batalla. Rosa ha sido, es y será todo un referente para muchisimas personas por ser una mujer valiente, luchadora,trabajadora, decidida, tenaz, entusiasta, honesta,...; por todo lo que nos has dado y por todo lo que nos dejas. Desde aqui todo mi agradecimiento, aprecio y cariño a una maravillosa persona y un fuerte abrazo a Juan.

Siempre estarás con nosotros

Jose R. Perez y Mónica Salvador | 25/12/2009, 17:14

Te has marchado, pero nunca nos abandonarás, nuestros corazones quedan llenos de recuerdos... El día más feliz de nuestra vida te tuvimos con nosotros y eso es imposible de borrar. Estés donde estés recibirás estos mensajes y queremos que sepas que eres un ejemplo a seguir y que nos sentimos muy orgullosos de ser tus sobrinos y de haber formado parte de tu vida.
NUNCA TE OLVIDAREMOS

Un record

Josep Manchado | 26/12/2009, 11:40

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Rosa, sempre en tindren un nuvol blanc per tu.

Gràcies

NA ROSA NO ENS HA DEIXAT....

Francisco Mengod | 26/12/2009, 15:19

NA ROSA NO ENS HA DEIXAT...

Fa més de quaranta anys vaig conèixer Na Rosa. Treballava d'empleada de la Llar a Felanitx, era l'any 1966.En aquells anys de foscor, com joves no podíem quedar de braços creuats. Tinguérem la sort de conèixer, cadascú pel seu vent i al seu poble i ambient, la JOC ( Joventut Obrera Cristiana) que ens va descobrir uns valors i va donar un sentit nou a la nostra vida.. Estil de vida basat en la Persona, en la necessitat de comprometre'ns , lluitar i organitzar-nos per a “canviar el Món...” a partir de la persona i de la realitat més propera. “La alliberació de la joventut treballadora, sols serà fruit de la joventut treballadora...” era el lema de la JOC, que incorporat a la vida significava lluitar perquè no delegàssim amb els altres la resolució dels nostres problemes, sinó que ens implicàssim en la seva resolució. No lluitàvem per a ocupar el poder, sinó per una transformació profunda de la persona i la societat.

No pareix que una idea tan senzilla sigui tan mala d'entendre...

Na Rosa ho va entendre perfectament: calia el compromís i la lluita , calia l'exemple personal,calia arribar a les consciències i transformar-les com a condició indispensable, per a un vertader canvi social. Aquesta consciència la diferenciava de la lluita política pel poder,valorava la participació política com un dret ciutadà de tots i totes les ciutadanes i ciutadans, i entenia les Institucions com un servei que havia de facilitar i promoure aquesta participació, al marge de les afinitats partidistes.

La vida de na Rosa, es un exemple que la saviesa, no s'adquireix a les aules universitàries. El compromís de transformar la realitat, obliga a observar aquesta realitat i a cercar estratègies, forjar aliançes, proposar alternatives..., i això sols és possible amb unes conviccions fermes i profundes..
Aquests ideals l'empengueren tota la vida i els va desenvolupar dins diferents àmbits polítics i socials., però de forma principal i continuada al llarg de més de 30 anys, a través de les Associacions de Veïns de Palma.

Des de la quasi clandestinitat dels primers anys, la lluita per uns barris dignes, per uns ajuntaments democràtics, per a una participació ciutadana real, per la autonomia dels moviments socials enfront dels partits i de les institucions... Des de temps d'esperança i consolidació, fins a temps d'atac i intent de destrucció , Na Rosa hi va ser sempre, des de diferents llocs i amb diferents responsabilitats.

He conegut molt poques persones que tinguessin tan clar una visió global de la ciutat, visió que en el cas de Palma s'hi arribava des de la lluita concreta de cada barri, peró amb una concepció global.
Crec que on va demostrar la seva talla, capacitat de compromís, de resistència , de forma més ferma,va ser a partir del 95, quan des del Partit Popular, i des de l'Ajuntament de Palma governat pel PP, va començar la ofensiva més forta que mai ha patit el moviment veïnal de Palma. Desprès de diferents intents de neutralitzar la independència de les associacions de veïns, reforçades per la Federació , per primera vegada desprès de més de 20 anys, per part del Partit Popular es comencen a crear associacions de veïns“paral·leles” per a poder donar cobertura de la FEPAE, i així anar debilitant i si fos possible eliminant a les associacions que no fossin de la mateixa corda política i a la pròpia Federació.

Quasi ho varen aconseguir, i no tenc cap dubte que ho haguessin aconseguit, si Na Rosa no hagués plantat clara resistència, aglutinant les persones més conscients i compromeses que han suportat aquest ninguneix durant anys però no han aconseguit l'objectiu: eliminar el moviment veïnal autònom.

.Crec que aquest és el llegat principal de Na Rosa: treballar sense descans perquè la veu de la ciutadania sigui escoltada i tinguda en compte, posant sempre per endavant els interessos col·lectius per a sobre dels interessos particulars, privats i partidistes.

La continuació d'aquesta tasca és el compromís que Rosa espera de nosaltres, no li valen honors i homenatges , espera que continuem una tasca que mai va abandonar per donar sentit a una Democràcia que sols creia possible amb una vertadera participació ciutadana, i amb uns moviments socials forts, independents i amb les idees clares.

Rosa, no has fracassat, pod ser has perdut algunes batalles, sé que tantes d'alabances que has rebut no t'omplirien, pod ser fins hi tot algunes te farien ràbia.. No dubtis que encara en quedam més dels que es pensen que continuarem la utopia de construir una Ciutat, un Món, més solidaris, més justos, més igualitaris. Pots descansar, nosaltres encara no podem.

Francisco Mengod

PER A NA ROSA

Paquita | 26/12/2009, 15:23

Canço de la rosa de paper

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
**************************************

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
***********************************

Per tu amiga en el tems, na Rosa.

Enriquta García Coy i Miquel Ramón Clar | 26/12/2009, 19:53

ens coneixerem cap allá el 1966, mes o manco i amb tu sempre vaig voure una persona de caracter fort i decidit pero bondados amb els amics que intentavem acompanyar-te per el cami de la justicia social.
Al llarc del tems cuan ens veiem, la nostra joia era present i tu seguies amb la lluita veinal contra vent i aigo i devant de cualsevol tempesta, res t´aturava, intentarem seguir la teva estela, encara que haurem de correr per poder atracar-mos al teu ritme.
T´estimam Rosa.
Enriqueta i Miquel.

Des de Menorca

Joana triay | 27/12/2009, 23:11

Rosa et vaig coneixer al finals dels anys 60. La teva vitalitat i alagría ens va captivar a tots, quan vas venir per per primer cop a casa meva.
El mes dificil que tu has aconseguit, es no perdre aquesta vitalitat i capacitat d'engrescar als altres a pesar del temps i les dificultats.
El moviment veinal de Menorca, també va comptar amb la teva ajuda en moments de dificultats, ens vas saber donar il-lusió per seguir endavant.
Amb el que passant actualment on la corrupció sembla que ho empestifa tot, tu ets la prova de que no tots son iguals i que l'auténtica democràcia es possible.

Una abraçada Joan

Rosa

Pep Ramírez | 30/12/2009, 12:05

Les relacions humanes són un bé preuat i insuperable pel desen-volupament espiritual i/o social
de les persones lliures.
D´això Na Rosa en sabia un fum
Gràcies

ROSA

Pep Oliver | 30/12/2009, 12:33

Necessitam moltes ROSES com tu. Fins sempre

ROSA

CGT-Illes Balears | 30/12/2009, 12:36

Des de La Confederació General del Treball ,CGT de les Illes Balears, ens sumen al dol per la pèrdua d’una de las dones referents, a la nostra comunitat, en la lluita pels drets ciutadans.

Palma, 21 de desembre de 2009.

SECRETARIAT PERMANENT
CGT ILLES BALEARS

Sempre estaras present

Aida i Marc Miralles Pons | 31/12/2009, 09:52

Vares compartir amb nosaltres els primers anys de la nostra infància. Els primers somriures,paraules,passes... les fèrem a ca vostra. Llargues passejades pel cor de la Ciutat que tu tant estimaves... Sempre et tindrem respecte i admiració i una bona part del nostre cor us pertany a tu i a nen Joan. Mai no t'oblidarem. Aida i Marc Miralles Pons

De na Rosa a Felanitxera a Na Rosa a Ciutat

N'Pilar i N'Amado | 31/12/2009, 17:03

Els qui hem pogut coneixer-te desde ben petita sempre ens vares transmetre alegría, mai estavas aturada: llegint, cantant i ballant. Desprès ja a Ciutat amb Joan .. (darrera una gran dona i ha sempre un gran home) vares continuar engrescant la gent i fent poble i amics.
Grácies per donar-nos a entendre que traball i servei es el mateix.

Carta d'agraiment

Joan Brunet Colom | 01/01/2010, 11:54

NA M. ROSA BUENO ENS HA DEIXAT

Vull agrair personalment i en nom de la meva dona M. Rosa, al cel sia, a tots els familiars i amics que durant aquets darrers mesos s’han bolcat en noltros per donar-nos suport moral i econòmic que tant ens feia falta, i també el dia de l’acte d’acomiat per lo be que varen interpretar la darrera voluntat de na Rosa que ens va deixar escrit com ho volia, la música del Cor de cambra Studium que tan l’hi agradava, las flors, els escrits i poesies, però sobretot la quantitat de gent que va voler assistir a l’acte que es va celebrar al tanatori del Bon sosec, va sortir tot tan brodat que si haguéssim de puntuar seria un deu amb excel•lent. Moltes gracies a tots i a totes.
També vull fer referència als equips metges i personal sanitari que la varen atendre, durant aquets tres anys d’angoixes i dolences, amb la seva amabilitat i delicadesa en tot moment.
Menció especial al personal de l’hospital de dia i de la 4ª planta D (Oncologia) de l’hospital Son Llàtzer que ens varen donar tot el suport necessari. També vull nombrar a les Dres. Neus Ferrer i Pilar Mut (Oncòlogues), Dra. M. Àngels Farreny (Rehabilitació), Dr. Enric Ferrer i Carles Serrano (infermer) del ESAD i com no a la Dra.Magdalena Mulet metgessa familiar i Dr. Pep Carbonero per els seus consells i la seva disposició en tot moment.
Per tot voltros gràcies i aquí teniu un amic, per sempre.
Joan Brunet Colom

Gràcies Rosa

Fundació Studium Aureum | 04/01/2010, 13:24

Estimada Rosa, sempre estaràs present en la nostra música i les nostres veus.
La teva persona també il·luminà el nostre "cor".
Gràcies i descansa en pau

Villapalacios

Amiga | 07/01/2010, 17:37

En el archivo digital de su tierra natal noticias de villapalacios se hacen eco de la desaparición de Rosa Bueno Castellano. Es un detalle de los paisanos,de sus orígenes, que reproducen una foto y el obituario de el pais.com.
Un abrazo.

para ROSA

antonia GONZALEZ | 10/01/2010, 20:13

rOSA SOY TU TUNINA,ESA QUE SIEMPRE ESTABA ALLI Y QUE TANTO QUERIAS VENIR A pamplona,decias que despues de Mallorca querias venir a Pamplona,quiza para estar juntas despues de tanta distancia pero no de corazon y sentim,ientos,gracias a todos los que la queriais,no lo olvideis

Per a Na Rosa

Jacqueline | 14/01/2010, 17:39

El món veïnal te trobarà a faltar,
A molts de situacions que s'hauran d'afrontar,
Que perduri el teu exemple
D'una lluitadora amb molt de "temple".
Rosa,Estimada,
Sobretot t'enyoraré com a persona, com a amiga,
Enyoraré les nostres converses
Que mai donàvem per terminades.
Rosa,fins sempre.

Cal que neixin flors a cada instant

Miquel Carbonell | 15/01/2010, 16:48

El dia que ens deixar na Rosa, fou un dia trist, molt trist, l’emotiu acte de comiat va ser, si més no, un bàlsam, per a les ferides de l’ànima dels que l’estimàvem.
Desig , que l’hipòcrita “ciudadano” que també hi era, quedés corprès, si és que té cor, en sentir aquella escalfor i aquell intens sentiment que planava dins la sala.
Gràcies Rosa per la teva amistat

Te echamos de menos

Manuel Garcia Marga Guillem | 19/01/2010, 16:05

Rosa, para nosotros no te has ido, solo es una separacion transitoria, cuantos ratos buenos hemos pasado juntos y con Alejandro que lo querias tanto...Rosa te queremos
manolo y marga

Te echo de menos

TU SOBRINA Mª ANGELES | 20/01/2010, 19:48

Mi querida tia rosa,te echo mucho de menos aunque por circunstancia hemos estado un poco mas distanciados y a la vez tan cerca pero siempre as estado ay cuando te hemos necesitado y ahora nos as dejado pero te as reunido con mi hermano y ahora estoy tranquila por que mi hermano no estara solo esta con su tia rosa que tanto respetaba.bueno un beso muy fuerte y que sepas que nunca te olvidaremos.

Sempre amb nosaltres

Laura | 20/01/2010, 20:09

Tia Rosa ens has deixat,pero segueixes amb nosaltres,als nostres cors y en les nostres vides.Varem compartir amb tu molts moments,la darrera vegada que ens varem reunir tots va ser fa 2 anys cuan als pocs dies s'en va anar el tio Antoni apropant-se les festes de Nadal.Les nostres vides varen cambiar y ara passa 2 anys t'en vas tu.Encara recordo a una persona amb un gran caràcter,forta,pero a la vegada sensible.Ara estas junt al teu nevot Antonio,ara esteu junts.
MAI T'OBLIDAM
T'ESTIMA TOTA LA TEVA FAMILIA

Te echo tanto de menos...

Angela | 22/01/2010, 09:09

Mi querida jefa,maestra, amiga, confidente...esta oficina está vacía sin tí. Sin tus conversaciones, tus comentarios, tus protestas al leer el periódico... ,esto ya no és como antes. Ahora sólo se oye mi voz.Ya no te puedo hacer más bromas,ya no puedo escucharte reir, ya no te puedo abrazar... sólo te puedo recordar.

UN RECORD PER NA ROSA

Manolo y Marga | 22/01/2010, 19:09

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes, t'en vas lluny d'aquí
peró el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí...

El teu front duu la llumm de l'albada
ja no et solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rossada
és vermell com el riu de la vall...

Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat...

Esta canción te acuerdas que nos íbamos a Venezuela, y el dia de nuestra boda la estabas cantando con todos los amigos que salíamos, para nosotros siempre ha tenido un significado muy especial, por eso hoy queremos que siga siendo un dia muy especial....
un abrazo y hasta siempre rosa

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Jaume Obrador | 02/02/2010, 09:55

Un grup d'amics de Rosa Bueno, persona tant compromesa amb la nostra ciutat i dirigent històrica del moviment veïnal, ens hem distribuït enviar un missatge a una sèrie de persones que segurament agraireu saber l'estat de salut de la bona amiga Rosa. Des d'ahir Rosa està agonitzant a l'hospital Son Llàtzer i pel que sembla li queden poques hores de vida. Si es pot parlar de consol davant una drama similar, podem dir que està sedada i que sembla que no pateix, malgrat les llargues hores d'agonia que ens deixa als amics amb el cor damunt un fil. Us tindrem informats quan es doni el desenllaç definitiu per si voleu participar al seu adéu en el Bon Sosec.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Joana Mª Mas Gelabert | 02/02/2010, 09:57

La Direcció General de Comunicació del Govern de les Illes Balears vol
expressar el seu condol per la mort de Mª Rosa Bueno.

Pel que fa a la seva bibliografia, volem destacar que el premi Ramon Llull,
a través del qual se reconeix la seva feina en el moviment veïnal de Palma,
lliurat l'any 2008, va ser concedit pel Govern de les Illes Balears

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Miguel Obrador | 02/02/2010, 09:59

En este día tan triste para todos vosotros, queremos unirnos a buestro dolor haciendoros llegar nuestro más sentido pesame y cariño para todos.

Con todo nuestro cariñó hacia todos de Miguel Obrador (presidente) y toda la junta directiva de la asociación d’es Born d’es Molinar.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

L'Ajuntament de Palma | 02/02/2010, 10:01

L’Ajuntament manifesta el seu condol per la mort de la dirigent del moviment veïnal Rosa Bueno

L’Ajuntament de Palma vol manifestar el seu reconeixement públic a la senyora Rosa Bueno, fundadora i presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que ha mort aquesta matinada, als 64 anys d’edat.

En l’any en que es celebren els 30 anys d’ajuntaments democràtics, l’Ajuntament destaca l’importantíssim paper que en la consolidació dels ajuntaments democràtics ha tingut el moviment veïnal, del qual Rosa Bueno n’és una figura clau.

L’Ajuntament, en nom de la ciutat, agraeix a Rosa Bueno la seva il·lusió, el seu esforç i el seu compromís per fer de Palma una ciutat millor.

L’Ajuntament expressa el seu condol a la família de Rosa Bueno i a la Federació d’Associacions de Veïns de Palma per la seva pèrdua.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Tiana i Silvia | 02/02/2010, 10:02

L'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears vol expresar-vos el seu condol per la perdua de Rosa Bueno. Ens dol saber que ja no estarà entre nosaltres una persona com na Rosa, amb la seva força i determinació.
Durant molts d'anys sempre la varem sentir com a una bona companya i amiga i, per això, volem fer-vos arribar el nostra suport en aquests moments tant difícils.
Una forta abraçada de l'associació.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Bartomeu Rosselló | 02/02/2010, 10:03

Benvolguts companys/es,
Avui és un dia molt trist. Ens ha deixat una gran lluitadora pels drets ciutadans, una gran dona i una bona amiga. La trobarem molt a faltar, per això cal recordar tota la seva tasca, continuar-la i mantenir-la ben activa. Sols així serem mereixedors del gran llegat de justicia social i d'activitat ciutadana que ella ens ha ofert.
Una forta abraçada, des del Coll d'en Rabassa, a tots aquells que han tingut l'oportunitat d'estimar-la i compartir la seva amistat. Fins sempre Rosa...

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Pere Barceló | 02/02/2010, 10:05

Sent Profondament l'acomiat de na Rosa
La vaig conêixer de jove, quan ella militava a les files de la JOCF, que podem dir que va fundar a Mallorca, juntament amb en Paco Vera.
Ho sent des de dins mi, i ho vull expresar avui aquí.
Des d'allà seguirà lluitant
Pere
pebar

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Comissió executiva FSP-UGT | 02/02/2010, 10:08

Rebeu el condol de les companyes i companys de la Comissió Executiva
de l’FSP-UGT Illes Balears, per la pèrdua irreparable de la Sra. Rosa Bueno,
expresidenta d’aquesta federació i dirigent històrica del moviment veïnal de
Palma, que us agrairem trameteu a la seva família, així com el nostre
sentiment profund de solidaritat amb el que us acompanyem en tan trista
circumstància.
Salutacions fraternals,
COMISSIÓ EXECUTIVA FSP-UGT ILLES BALEARS
Aurelio Martínez Guerrero del Peñón
Secretari

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Mateo Pericas | 02/02/2010, 10:09

Mateo Pericas Colom, presidente de la A. VV. amanecer y toda la junta directiva manda su más sinceras condolencias por la perdida de nuestra estimada Rosa que tanto ha hecho para el movimiento vecinal.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Eva Fernández | 02/02/2010, 10:13

Benvolguts,

Assabentats de la mort de la companya de la vostra Federació, Rosa Bueno, volem manifestar-vos en nom de la junta i personal de la Favb, el nostre condol per aquesta sentida pèrdua i a la vegada, us preguem que el feu extensiu a la seva família.

Rebeu una abraçada en aquests difícils moments.

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Iguana Teatre | 02/02/2010, 10:16

Iguana Teatre vol transmetre a la Federació i, a través seu, a la seva família, el nostre condol per la pèrdua de la senyora Rosa Bueno.

En la nostra memòria, el seu incansable recolzament al món veïnal, tant personal com a través de la Federació, i el record d’una gran persona entregada en cos i ànima a cada una de les activitats en les que varem tenir el plaer de col·laborar.

Reiterem el nostre sentit condol i els fem arribar una càlida abraçada,

Iguana Teatre

Re: QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

Bernat Ferrer (La Defensa) | 02/02/2010, 10:19

FALLECE NUESTRA FUNDADORA : ROSA BUENO

Posted: 22 Dec 2009 12:29 AM PST

Tras una prolongada enfermedad el cáncer ha podido contigo. Has sido una luchadora a lo largo de tu vida y, en los últimos tiempos lo demostraste con creces.

Me van llamando continuamente gente que te conoció, que disfrutó con tu compañía, con tus ánimos, con tus conocimientos y me dan el pésame. Y yo no tuve el placer de conocerte personalmente. Estoy en esta Asociación desde hace tan sólo tres meses. Una Asociación que fundaste y que éste año cumple 25 de funcionamiento. Una Asociación que te tendrá siempre como referente. Una Asociación que defenderá, como su nombre indica, los derechos de los Usuarios y Consumidores, especialmente de los más desfavorecidos y de los mayores.

Damos el pésame desde aquí a todos los que disfrutaron con tu presencia, a tus familiares, a la Federación de Asociaciones de Vecinos, a todas las Asociaciones de Vecinos, a tus amigos, a la clase política, tan necesitada hoy día de gente de referencia como tu y, en general, a todos los que sienten tu ausencia de corazón.

Descansa en paz, amiga Rosa.

amigos y conocidos

Antonia Gonzalez(Pamplona) | 04/02/2010, 11:37

Solo saludar a todos los que me conoceis,y a los que no y que Rosa tubo esa despedida de todos vosotros que yo casi la tenia todos los días desde su enfermedad y al vi este año en Agosto,nunca me demostró su desanimo de luchar contra la enfermedad,era la que me daba ánimo ella a mi ,asi que muchas gracias de todo en su nombre

amigos y conocidos

Antonia Gonzalez(Pamplona) | 04/02/2010, 11:37

Solo saludar a todos los que me conoceis,y a los que no y que Rosa tubo esa despedida de todos vosotros que yo casi la tenia todos los días desde su enfermedad y al vi este año en Agosto,nunca me demostró su desanimo de luchar contra la enfermedad,era la que me daba ánimo ella a mi ,asi que muchas gracias de todo en su nombre

amigos

Manuel Garcia Marga Guillem | 04/03/2010, 23:35

Llevamos dos meses sin ti, y no hay un dia que no tengamos un momento para acordarnos de los buenos momentos vividos y te doy las gracias por enseñarme a ver la vida de otra forma,¡¡¡ mas real.!!!
Antonia Gonzalez de Pamplona un abrazo.

Tia Rosa

Esperança | 08/03/2010, 11:57

Hace dos meses ya que nos dejastes pero te seguimos recordando cuando venias a SON MUNTANER con el tio Juan y na Llum .Cuando venias un poco baja de animos y empezabamos a hablar de politica tu enseguida te animabas ayer vimos la medalla de oro que te han dado y que fue a recoger el tio Juan ,ojala hubieras podido ir tú! Te hubieras sentido muy orgullosa. Te tendremos en nuestra memoria siempre, y mis hijos tambien sobre todo el pequeño Albert que pregunta cuando senbraremos el arbol de la tia Rosa. Con todo mi cariño le mando un beso allí donde este.

Tia Rosa

Esperança | 08/03/2010, 11:57

Hace dos meses ya que nos dejastes pero te seguimos recordando cuando venias a SON MUNTANER con el tio Juan y na Llum .Cuando venias un poco baja de animos y empezabamos a hablar de politica tu enseguida te animabas ayer vimos la medalla de oro que te han dado y que fue a recoger el tio Juan ,ojala hubieras podido ir tú! Te hubieras sentido muy orgullosa. Te tendremos en nuestra memoria siempre, y mis hijos tambien sobre todo el pequeño Albert que pregunta cuando senbraremos el arbol de la tia Rosa. Con todo mi cariño le mando un beso allí donde este.

Tia Rosa

Esperança | 08/03/2010, 11:57

Hace dos meses ya que nos dejastes pero te seguimos recordando cuando venias a SON MUNTANER con el tio Juan y na Llum .Cuando venias un poco baja de animos y empezabamos a hablar de politica tu enseguida te animabas ayer vimos la medalla de oro que te han dado y que fue a recoger el tio Juan ,ojala hubieras podido ir tú! Te hubieras sentido muy orgullosa. Te tendremos en nuestra memoria siempre, y mis hijos tambien sobre todo el pequeño Albert que pregunta cuando senbraremos el arbol de la tia Rosa. Con todo mi cariño le mando un beso allí donde este.

premio

manolo y marga | 21/03/2010, 14:48

Rosa después de 3 mese todavia sigues recibiendo premios, estamos orgullosos de haber pertenecido durante un tiempo a tu grupo de amigos, AMIGOS, nunca te olvidaremos.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb