Rosa Bueno Castellanos

Aquest bloc vol ser un recull dels sentiments que amics, coneguts o simplement de gent que va conèixer la seva trajectòria, vulguin deixar per escrit.

QUE PODRÍEM DIR DE NA ROSA.....

msol | 21 Desembre, 2009 12:30

Es fa necessari tenir llarga la memòria per a poder fer un senzill recorregut per la seva llarga vida de militància, de quasi 50 anys. No tenia ni 20 anys, quan a Felanitx, va començar a treballar per un món millor i una societat més justa i democràtica. Es va organitzar amb altres joves dins la JOC (Joventut Obrera Cristiana): dona, jove, treballadora, immigrant..., les seves circumstàncies l'empenyeren a descobrir de ben prest que calia canviar el món que ens havia tocat viure, i que calia fer-ho des del compromís personal i des de la autoorganització. Els temps no eren fàcils, la dictadura estava en plena forma, aviat comprengué la necessitat d'organitzar-se. Es trasllada a viure a Palma, i continua amb la seva lluita obrera, primer a través de la JOC, desprès a través d'altres organitzacions socials.. Forma part de la Junta Promotora de la Associació de Veïns del seu barri, el Rafal Nou i passa a formar part de la Coordinadora, que desprès es converteix en Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Érem a l’any 76, i des de llavors tota la seva militància i compromís el va dedicar a la lluita per una ciutat millor, i per a consolidar i estendre una forma organitzativa: les Associacions de Veïns. Per a canalitzar la lluita ciutadana per a uns Ajuntaments democràtics, per a uns barris dignes i amb qualitat de vida, per fer “poble”, perquè la gent prengués consciència de “pertinença”, perquè aprenguéssim a sortir de les quatre parets de casa i entre totes i tots construíssim “lo col•lectiu”, perquè la gent aprengués a lluitar per resoldre les seves necessitats, per crear senyes d'identitat de barri i de ciutat, per crear una cultura popular, veritablement participativa.... Va ser presidenta de la Federació, en diverses ocasions, però al marge de qualsevol càrrec, sempre va assumir les responsabilitats que se l'hi encarregaren. Autodidacta, lúcida i brillant en els seus escrits i parlaments, tenaç sempre i conseqüent amb als seus compromisos. La honestedat i els valors que la varen empènyer des dels inicis, la varen acompanyar tota la vida. La “democràcia” no va ser el port d'arribada per a gaudir-ne, relaxar-se o beneficiar-se, ben al contrari va ser un nou repte, si cal encara més difícil. Va entendre que encara que les noves institucions ja no eren l'enemic del poble, no sempre estaven a l'altura de les circumstàncies, i que sense la pressió i lluita des de la societat civil organitzada seguien comandant els de sempre, o al manco es beneficiaven els de sempre... Això, que per a alguns és tan obvi, molts no ho han entès encara ara, i per aquest motiu Na Rosa, va dedicar tot el seu compromís a fer present que sense Poble no hi ha democràcia. Apassionada com a pocs en les seves creences, estava tan convençuda que la lluita era tasca de totes i tots, que sense la participació activa de la gent no seria possible, la nova ciutat de totes i tots, solidària, amb qualitat de vida, justa... Tenia clar que participar no era dir Amén, i això al llarg de 30 anys molts dels que han regit les Institucions no ho han tingut clar, i sempre ha estat necessari remar contra corrent. Patí de veure com moltes batalles es perdien, però mai va tirar la tovallola, ni tan sols durant la seva llarga i cruel malaltia, i ha estat precisament en aquests moments tant difícils que Na Rosa, ha demostrat el seu tarannà, el seu compromís i els seus valors. Ens volem fer hereus d'aquest coratge, per a continuar la tasca que tant va estimar, i que hem compartit. I volem fer costat al seu company, Joan Brunet, que compartí ideals, lluita, i coratge i que sempre, sempre li va oferí suport i ajut. La vida de les persones no acaba amb la seva mort, acaba amb el seu oblit amb l'oblit de la seva lluita, per això volem dir: Na Rosa no és morta! Això, seria com si tots els que la acompanyàrem en el seu compromís també haguéssim mort o, pitjor, l’haguéssim oblidat! Na Rosa continuarà viva perquè ens acompanyarà en el nostre compromís, i el seu exemple ens mantindrà la flama per a continuar treballant per una participació més viva, per una ciutat més harmònica i per un món més just.

Escrit fet amb la col•laboració d’un grup d’amics.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb